Normes de seguretat i ús per als reguladors de creixement vegetal
Regulats com a pesticides, la gran majoria dels reguladors del creixement vegetal (PGR) es classifiquen com a toxicitat baixa o insignificant. S'apliquen a dosis de només uns pocs grams o fins i tot mil·ligrams per mu (aproximadament . 0.067 hectàrees), es degraden ràpidament tant a la planta com al medi ambient i deixen nivells de residus extremadament baixos. Anys de proves confirmen que els nivells de residus de PGR al meu país compleixen amb les normes de seguretat. Els PGR es dirigeixen a cèl·lules, teixits i òrgans vegetals unint-se als receptors d'hormones vegetals; com que els animals i els humans no tenen aquests receptors específics-i perquè les estructures químiques i els mecanismes d'acció dels PGR difereixen completament dels de les hormones animals-no provoquen una pubertat precoç en animals o humans.
L'aplicació adequada és clau per garantir la seguretat i l'eficàcia dels PGR; s'han d'utilitzar estrictament d'acord amb la dosi, el temps i els mètodes especificats a les etiquetes aprovades pel Ministeri d'Agricultura. Igual que els productes farmacèutics, la concentració i el moment de l'aplicació de PGR són crítics: les concentracions baixes afavoreixen el creixement, mentre que les concentracions altes poden inhibir o fins i tot matar la planta. Es prohibeix l'aplicació durant el període immediatament anterior a la collita per garantir que els residus dels productes agrícoles compleixin les normes de seguretat nacionals. Els PGR serveixen com a eines per millorar el rendiment en lloc de substituir els requisits fonamentals de creixement, com ara nutrients, aigua, llum i temperatura.
Els riscos d'exposició dietètica associats als PGR són molt baixos. Les dades de seguiment reals mostren que els nivells de residus són mínims, i els nivells d'exposició generalment es mantenen per sota de l'1% de la dosi de referència segura. Els nivells de residus es poden reduir encara més mitjançant pràctiques com l'emmagatzematge, el rentat, el pelat i la cocció.
L'ús inadequat dels PGR pot provocar fitotoxicitat. Per exemple, l'ús incorrecte de forclorfenuron durant l'etapa d'expansió de la síndria pot provocar la divisió de la fruita; l'aplicació de clorur de clormequat durant l'etapa de creixement primerenca del cotó pot aturar el creixement, donant lloc a plantes retardades; l'ús de concentracions excessives de nitrofenolat de sodi i àcid naftalenoacètic (NAA) durant l'etapa de fruita jove dels préssecs pot provocar la caiguda de la fruita; i l'aplicació de concentracions excessives d'etefon al raïm pot provocar la caiguda de les baies. A més, els mètodes d'aplicació inadequats (com ara l'immersió irregular de la fruita) o la barreja arbitrària de diferents reguladors poden provocar un creixement anormal, malformacions o fins i tot la mort del cultiu.






